En motiu del 60è aniversari de les representacions del Retaule de Sant Ermengol, el seu president actual, el Jesús Galindo, ha volgut que conegueu algunes de les persones que conformen i fan que aquest espectacle sigui una realitat durant deu dies seguits a al claustre de la Catedral de Sant Maria de la Seu d’Urgell.
Avui us presentem a l’Antonieta que se sotmet a les preguntes del “Jesu”!
“La gent no se’n fan càrrec de la garbera de roba que es remena aquí”
Alàs, mestressa de casa, 71 anys. L’Antonieta és una dona de paraula fàcil i ràpida. És la responsable del vestuari i de l’attrezzo del Retaule. Tota una feinada, important i necessària.
Com vas conèixer el Retaule?
Vaig començar el 2004, m’hi van introduir una sèrie d’amics.
De seguida vas començar a ajudar a les persones que portaven el vestuari.
Si, m’hi vaig trobar molt bé i gràcies a tots els que t’ajuden que ja tenen experiència, vull fer una menció especial a la Maria Àngela Galindo i la Carme Cerqueda que em van introduir en tot el que és la gestió del vestuari. Elles sabien molt bé com funcionava. Per a ajudar-les vaig anar aprenent i ara ho faig jo i m’ajuden d’altres.
Com s’organitza el vestuari del Retaule.
Al principi unes quantes rentàvem la roba, la planxàvem i la guardaven en capses en un local que es va tancar. Vam tenir la sort que al seminari ens van deixar una habitació. Ara portem la roba a rentar a la bugaderia i ens la tornen planxada, després la pengem.
La gent no se’n fan càrrec de la garbera de roba que és remena aquí. Al Retaule es vesteixen 90 persones. Un mateix actor pot fer tres papers diferents. Hi ha hòmens que es canvien tres vegades la roba en una mateixa funció. Per exemple, es vesteixen de canonge, frare negre i si convé de poble.
Que passa quan s’acaba el Retaule?
Quan acaba el Retaule hi ha molta feina. Recollim la roba i la classifiquem. Si algú s’emporta alguna peça a casa per rentar-la, hem de tenir clar qui és i que la torni. Després hem de repassar bé tot el que tenim perquè no ens en falti res. Portem la roba a la bugaderia i quan ja està l’anem a recollir. Per acabar la tornem a classificar, la posem en ordre i la portem al seminari.
Hi ha un dia al vestuari que sembla que s’hagi d’acabar el món
El moment més problemàtic és quan s’ha de donar la roba. Aquell dia sembla que tothom s’ha de quedar sense roba i no s’hi queda ningú. És un dia de nervis. Però després tothom té la seva roba penjada i amb el seu nom i ja ningú els hi toca.
Els retaulistes són molt presumits?
Tothom vol elements que els hi quedin bé. Igual homes que dones. Però sobretot els que van de nobles, són molt mirats, que ja està bé! Principalment amb els cinturons. Altra gent vol que la brusa quedi bé amb el pantaló, que si a aquella dona li queda el vestit massa ample o massa llarg tampoc s’hi troba bé. A tothom li agrada la coqueteria. Hi ha gent que es guarda la roba d’un any per l’altre. Així s’agafa el mateix vestit i ja no hi ha problema perquè els hi queda bé.
Alguna anècdota
Pujar i baixar escales a les fosques és complicat sobretot amb les escales que hi havia abans. Algú s’ha caigut més d’una vegada, però per sort no s’ha fet mal.
Ara et dic dos més que segur que te’m recordes
Una vegada a Cortiuda, s’encenen les llums i no hi eren el comte petit d’Urgell ni a la comtessa de Barcelona (en la realitat són mare i fill). Vam haver d’improvisar i vaig fer el paper de comtessa vestida la dama de companyia i sense comte petit.
Fa uns anys un Ponç Bofill i March, va sortir a escena amb les ulleres i el rellotge posats.
Sí que me’n recordo. No el podia mirar perquè se m’escapava el riure. El que més t’agrada?
A mi m’agrada tot. L’ambient per dintre és fantàstic amb gent de totes les edats, ideologies i el bon rotllo que es viu. Sempre hi ha algun moment de nervis, però és normal.
També m’agrada perquè és part de la nostra història. L’escenari, la música i la llum són sensacionals. Sense aquests claustres el Retaule no seria el que és. Aquest claustre és únic.
M’agrada col.laborar amb un acte que és del poble i mentre pugui ho aniré fent. També en memòria de gent que em va introduir i els hi tinc molt respecte com el Ramon Graell.
Què milloraries del vestuari
El vestuari té 60 anys. S’ha rentat bastant i té un desgast. Ens faria falta renovar vestuari, principalment els 5 vestits dels bisbes. Estan apedaçats i els bordats dels baixos s’aguanten per un fil.
Intentem renovar el vestuari amb la mesura que ens ho permet el nostre pressupost. Ens farien falta diners i que algú ens ajudés. Mira, aquest any hem fet 5 mitres noves amb Taller Carme, és un treball artesà de qualitat i amb bon material. Això val diners.
També s’hauria de renovar la roba de noble, la roba de la gent del poble potser no tant perquè està bastant bé. Hi ha roba que algú se l’ha fet pel seu conte però, segons els historiadors, potser no és la roba adequada. Ens caldria vestuari nou, però per això es necessitaria 25 o 30 mil euros. (Em mira i diu) Segurs que no els tenim.
No els tenim, els nostres números són de color vermell. Quin futur li veus al Retaule?
El que em fa patir més a les representacions és que hi hagi una manca de públic. Que no vingui gent. I a sobre, només ens falta que un dia plogui.
Hauria de venir més gent d’Andorra, de la Seu i de la comarca. Tot i que hi ha gent de la Seu que venen cada any per col.laborar. Ara, també hi ha molta gent de la Seu que no ha vingut mai. També ens falta públic jove. Aquest any ha entrat força gent nova. Esperem que tinguin la voluntat d’anar seguint amb els anys, perquè molts ja anem endarrere.
Jesús Galindo 05/08/2017