Sant Ermengol va ser bisbe d’Urgell des de l’any 1010 fins a la seva mort el 1035, i és, sense cap mena de dubte, una de les grans figures polítiques a la Catalunya d’aquell moment.
Ermengol va ser fill dels vescomtes de Conflent i de ben jove ja el van enviar a estudiar a la Seu d’Urgell, on era bisbe el seu oncle Sal·la.
El bisbe Ermengol va reformar la institució de la canònica, establint la vida en comú dels canonges de la Seu d’Urgell així com també va ser un gran reformador eclesiàstic, impulsor de les construccions d’esglésies, conqueridor dels territori del sud, que llavors era en mans musulmanes i, sobretot, promotor de grans obres públiques de comunicació.
Un exemple ben clar, conservat fins avui dia, és l’obertura del camí dels Pontarrons, a l’estret de Tresponts, entre la Seu d’Urgell i Organyà, amb unes grans arcades de pedra, que mil anys més tard continuen arrapades a la penya. Un altre exemple és la construcció del pont de Bar, on el dia 3 de novembre de l’any 1035, en una visita d’obres, va caure al riu i va perdre la vida.
La llegenda diu que les aigües del riu Segre van arrossegar el cos fins a la Seu, on les campanes de la catedral van tocar miraculosament totes soles al seu pas. Altres variants parlen de la recuperació del seu cos riu avall, a Organyà i a Peramola.
Ben poc temps després de la mort del bisbe Ermengol, aquest ja era venerat com a sant, i durant segles es van treure les seves relíquies en processó pels carrers de la Seu invocant-lo per demanar la pluja en temporades de sequera.
El Retaule de Sant Ermengol consta de diverses escenes:
1. El terror de l’any mil
El canvi de mil·leni serveix com a escena introductòria del Retaule. Sant Ermengol, ardiaca de la Catedral, ja comença a assumir alguna de les atribucions del seu oncle, el bisbe Sal·la, i es posiciona com el seu successor en el càrrec.
2. La batalla d’Albesa
La batalla d’Albesa ens explica un dels episodis de la joventut d’Ermengol i ens situa a l’any 1003. Un jove compte Ermengol que torna victoriós d’Albesa després de salvar l’Urgell de l’amenaça del cabdill cordovès Abd al-Malik.
3. L’expedició a Còrdova
L’any 1010 es va produir una expedició de comtes catalans a Còrdova, aprofitant les lluites internes entre els musulmans. El comte d’Urgell, que s’acomiada de l’ardiaca Ermengol abans de marxar i hi deixarà la vida. Posteriorment, Ermengol encapçala la protecció de la vídua i el jove comte orfe, menor d’edat.
4. La Consagració
La tardor de l’any 1010 mor el bisbe Sal·la. Ermengol és ordenat nou bisbe d’Urgell en una cerimònia que reuneix els principals magnats d’aquell moment, comtes i bisbes, presidits per l’arquebisbe metropolità de Narbona.
5. La Canònica
Un dels primers actes de Sant Ermengol com a bisbe és la reforma de la Canònica de la Seu d’Urgell. Els canonges de la catedral passen a viure en comunitat, evitant la influència dels poders laics en el funcionament de l’Església.
6. Cortiuda
En aquesta escena s’afronta la faceta de Sant Ermengol com a defensor dels interessos de l’Església. Es tracta d’un judici en el qual es disputen els drets del poble de Cortiuda, sota la presidència dels comtes de Barcelona.
7. El pagès cec
La fama de Sant Ermengol atreu un pagès que ha perdut la vista i que li promet una vedella si la recupera. Sant Ermengol li retorna la vista perduda però el pagès oblida la promesa que li havia fet…
8. Llumeneres
Ja gran, però en plena activitat, Sant Ermengol viatja a Andorra, al poblet de Llumeneres, per descansar. Allí, envoltat de la gent senzilla del poble, fa un repàs de les seves actuacions al capdavant del Bisbat.
9. Seguici
Sant Ermengol ha mort a les obres del pont de Bar. El seu cos és portat a la Catedral de la Seu, en un seguici que aplega la gent dels voltants, trista per la inesperada notícia.
10. El miracle de la pluja
En una temporada de sequera, les rogatives al sant acaben amb l’obertura de la urna que en conté les relíquies. Mentre comença a rajar sang de les ferides del seu front, la pluja que necessitaven els camps i les collites comença a caure amb abundància.
11. Retaule final
Es tracta del moment final de l’espectacle, amb la totalitat dels actors a l’escenari. La música, un Glòria vibrant, i la llum potencien l’arquitectura romànica del claustre i formen un veritable Retaule combinant la pedra i els actors.