60 anys de Retaule – Els inicis amb Esteve Albert i Corp
El Retaule de Sant Ermengol es va començar a representar l’estiu de l’any 1957. Després de gairebé 20 anys de representacions, hi va haver dues interrupcions perllongades, una l’any 1975 i l’altra l’any 1995; el Retaule de Sant Ermengol es va recuperar de nou l’any 2004 i des d’aleshores tenen lloc les funcions, de forma anual, durant la primera quinzena d’agost.

Esteve Albert i Corp va néixer el 1914 a Dosrius, el Maresme, i va ser poeta, autor teatral, historiador i creador de diverses iniciatives culturals. Durant la guerra civil espanyola va fundar el Comitè de la Salut Pública de Dosrius i Canyamars i a la postguerra va mantenir una abundant correspondència amb els membres de la Generalitat a l’exili convertint-se un actiu membre de la resistència catalanista, motiu pel qual va haver d’exiliar-se a Andorra, l’any 1956, on hi va viure fins que va morir a l’octubre de l’any 1995. La presència d’Esteve Albert a mitjans dels anys cinquanta a Andorra i la seva capacitat d’endegar muntatges escènics de teatre popular amb pocs recursos, van ser aspectes decisius a l’hora de mobilitzar una quants membres de la població de La Seu d’Urgell i fer néixer el Retaule de Sant Ermengol.
Esteve Albert també va ser l’autor del Pessebre Vivent d’Engordany que es va convertir en el primer dels pessebres vivents que més endavant van proliferar a Catalunya i de Bandera de Catalunya a Bellcaire, així com també va escriure nombroses obres antropològiques sobre la vida i la cultura pirinenca.

Remenant la documentació que es conservava al Bisbat d’Urgell, parlant amb alguns grups de joves de la Seu, i inspirat pel claustre romànic de la Catedral, Albert va escriure els textos del Retaule de Sant Ermengol i el van portar a escena ajudat pel grup de joves de Radio Juventud i el grup d’antics alumnes del col·legi La Salle de la Seu d’Urgell.
Un muntatge com el Retaule de Sant Ermengol no era fàcil ja que per interpretar-lo al claustre de la catedral calia fer un escenari adaptat, s’havia de buscar un sistema d’il·luminació, que permetés representar una obra a l’estil dels espectacles de son et lumière que estaven tant en voga a França durant aquells anys, disposar de la música en viu i un vestuari adequat. Tot plegat, amb pocs recursos, però amb moltes ganes, molt temps, i molta dedicació dels seus impulsors, finalment, el dissabte 3 d’agost de 1957 s’escenificava la primera representació del Retaule de Sant Ermengol.
Durant el primers anys, paral·lelament a l’embranzida turística de la ciutat, ja que s’havia acabat de restaurar la Catedral i es va saber aprofitar el gran moviment de visitants que pujaven cap a Andorra, el Retaule es representava durant tot l’estiu, de juny a setembre, tots els dissabtes, diumenges, festius i vigílies. Òbviament, organitzar una obra d’aquesta complexitat tècnica de forma absolutament amateur i durant tot l’estiu va anar produint un desgast en els actors i els impulsors, que l’any 1975 van iniciar una pausa que duraria deu anys. Passat aquest temps, als anys 80, es van reiniciar les representacions, que es van veure novament interrompudes l’any 1995 en motiu de la restauració del claustre de la catedral de Santa Maria d’Urgell. En aquest cas, novament, el que havia de ser una pausa d’un any es va allargar fins al 2004.

Des d’aleshores i fins avui, cada estiu, el Retaule torna a prendre forma durant la primera quinzena d’agost al claustre de la Catedral, fins a convertir-se en un dels referents culturals de la ciutat.
Característiques del Retaule
El Retaule de Sant Ermengol és un espectacle de música, llum i color que es representa a l’aire lliure en un escenari habilitat a l’interior del claustre de la catedral de Santa Maria de La Seu d’Urgell. Durant deu nits, cada mes d’agost, el retaule de Sant Ermengol aconsegueix reunir la visita de més d’un miler d’espectadors.
La història que narra el Retaule és la vida del bisbe Sant Ermengol explicada en onze escenes, o quadres plàstics, que representen els moments més culminants de la seva existència. D’aquests, alguns han canviat des de la primera vegada que es va representar aquest muntatge escènic i altres s’hi han agefit.
El Retaule de Sant Ermengol, durant cinquanta anys, s’ha anat renovant i actualitzant sense perdre l’essència d’un espectacle amateur en el qual hi participen un centenar de persones de les més diverses posicions ideològiques, sensibilitats religioses i extraccions socials, des dels cinc fins a més de vuitanta anys d’edat.
En definitiva, el Retaule és com una fotocòpia reduïda de la societat de la Seu d’Urgell on tothom hi és benvingut.