En motiu del 60è aniversari de les representacions del Retaule de Sant Ermengol, el seu president actual, el Jesús Galindo, ha volgut que conegueu algunes de les persones que conformen i fan que aquest espectacle sigui una realitat durant deu dies seguits a al claustre de la Catedral de Sant Maria de la Seu d’Urgell.
Avui us presentem “el Fígols” que se sotmet a les preguntes del “Jesu”!
“Amb 10 anys ja tenia una alçada considerable i vaig començar a fer de soldat a Cortiuda. Ara, sóc la mà dreta del bisbe”
Josep Fígols. 61 anys. Prejubilat. Ha participat en el Retaule des de l’any 1962. És un dels actors que més representacions porta a l’esquena. Amb una veu profunda i inconfusible pot recitar tot el Retaule de memòria.
Quan vas començar a participar en el Retaule?
Vaig començar l’any 1962. De les persones que hi havia aleshores, que ara siguin vives, només en conec dues. El Jesús Galindo Llangort i el, senyor notari, Javier Galindo Llangort.
Ep! No et deixis al Toni Llanes. Quins papers has fet?
Vaig començar amb 6 anys a fer d’escolanet. Ho vaig fer 4 anys. Amb 10 anys ja tenia una llargada considerable i vaig començar a fer de soldat a Cortiuda. Després vaig fer de frare blanc i de frare negre (encara ho faig). Anys més tard vaig fer de canonge i ara, com aquell que diu, ja sóc la mà dreta del bisbe. Sóc Sunifred, l’únic canonge que té un paper parlat.
Aquest any deu ser l’únic any que no et saps tots els papers.
Sí, perquè hi ha la Batalla d’Albesa. No sé com és el quadre, no l’he vist mai. També tinc algun dubte a l’expedició a Còrdova. Me la sé a un 50%
Alguna anècdota divertida?
Dintre del Retaule o fora?
Relacionada amb el Retaule
L’any 1980/81 el Pep Diligent fent l’arròs del dinar d’actors, quan ja estava reposant, va tustar no sé com la paella i va anar tot a terra. Ens vam quedar sense arròs.
No ho recordo. I mira que jo ja hi era.
Devies ser molt petit.
No tant, però sí més jovenet.
Jo ja tenia els meus 25 / 26 anys
Una altra, no tan divertida, que recordo a principis dels 70. Un home anomenat Joan, veí de cal Pantebre, es va marejar i se’l van haver d’endur amb una ambulància a l’hospital. Però l’endemà ja va tornar. Es veu que l’home era diabètic i va tenir una baixada de sucre.
El que més t’agrada
El que més m’agrada del Retaule és la il·luminació i després la música. El diàleg és molt interessant, encara que hi ha actors que no posen prou èmfasi i no se senten.
El que no t’agrada
Entre quadre i quadre la mainada i el jovent fan una mica de soroll i no s’hauria de fer (somriu)
Què li fa falta i que li sobra al Retaule?
Canviar, canviar, no canviaria res. Al contrari, encara hi afegiria algun quadre, perquè a la gent els agradés més.
Quin futur li veus al Retaule?
Si la gent que actua siguin joves, grans i petits hi posen de la seva part, crec que el Retaule pot durar molts i molts anys.
Jesús Galindo 01/08/2017