En motiu del 60è aniversari de les representacions del Retaule de Sant Ermengol, el seu president actual, el Jesús Galindo, ha volgut que conegueu algunes de les persones que conformen i fan que aquest espectacle sigui una realitat durant deu dies seguits a al claustre de la Catedral de Sant Maria de la Seu d’Urgell.
Avui us presentem a la Judith que se sotmet a les preguntes del “Jesu”!
“El Retaule és una mostra de la cultura pròpia de la Seu”
Judith Pampalona Tarrés. 32 anys. Antropòloga. Professora d’història i d’història de l’art a l’Escola Andorrana de batxillerat. En breu, acaba el doctorat a la UAB. Andorrana de naixement i urgellenca d’orígens i d’adopció
Quan vas conèixer el Retaule?
Fa 10/12 anys, vam venir a veure a una amiga meva, la Gemma Guàrdia que hi sortia. Em va agradar tant, que a l’any següent vaig decidir participar. Des d’aquell any, no he fallat mai i espero no fer-ho.
Com veu una antropòloga el Retaule
Per algunes persones el Retaule parla dels nostres orígens. Com a comarca, com a urgellencs. Sant Ermengol és un personatge molt important, que d’alguna manera ha determinat com som. Pels que venim aquí és com una tradició. Cada dia anem aportant el nostre granet de sorra i posem el millor de nosaltres, fins al punt de fer-lo nostre. Marca el caràcter d’aquest poble. Gent molt variada d’edats i d’ideologies. Al final és una mostra de la cultura pròpia de la Seu.
Quins papers has fet?
Vaig començar fent de poble a Llumeneres, convidava al bisbe a passar i seure. Un parell d’anys després vaig passar a ser la Comtessa d’Urgell, Tedberga de Gavaldà, al quadre de l’expedició a Còrdova. També he fet de dona del pagès cec.
Com devia ser Tedberga de Gavaldà?
He intentat entendre-la moltes vegades. Al principi em va costar molt recitar la primera frase que diu. És la dona d’un home poderós i és la mare del futur comte d’Urgell. Es troba de cop vídua i desprotegida amb un fill massa petit. Es veu obligada, com a mare del futur comte, a exigir la protecció del bisbe Ermengol i a demanar-li explicacions. D’alguna manera culpa al bisbe d’haver deixat marxar al seu home a la guerra. Defensa el que és del seu fill. És tota una mare protectora.
Alguna anècdota divertida?
(Riu). Cada any n’hi ha moltes. Ara em ve al cap una boda de broma, que vam fer a uns companys que feien de nobles, molt ben ambientada al S. XI.
Uf! Ja no me’n recordava. I una altra?
Una altra és que la meva parella és pagès i té vaques. Un dia que feia de la dona del pagès cec, em va venir a veure la meva sogra. Com el pagès cec no li vol donar una vedella al bisbe en incomplir una promesa es torna cec… va venir la meva sogra davant de tothom i em va dir: – “Per l’amor de déu vés a casa, agafa una vedella i li portes al bisbe”.
El que més t’agrada
M’agraden dues coses. M’encanta disfressar-me i ser algú altre. És com si vivíssim una altra vida per un moment i l’ambient. L’ambient m’encanta. No t’imagines el que puc arribar a riure aquests dies als assajos i durant les representacions. Ric molt. Sempre parles amb algú nou que no coneixies fins ara i és molt interessant en l’àmbit social
Què canviaries o milloraries
Ara no em ve res al cap. Poca cosa. Que es poden millorar coses… I tant!
Què li fa falta i que li sobra al Retaule?
No li sobra res. Poder començaria els assajos una mica més abans.
Quin futur li veus al Retaule?
(Riu) Aquesta pregunta me la van fer els del diari Segre. Veig un futur prou prometedor. Hi ha gent que s’està implicant moltíssim i s’hi deixen la pell. No sé si el futur serà llarg o curt, però està clar que si té futur, és gràcies a aquesta gent que s’estima el Retaule i li dediquen hores i hores del seu temps personal tot l’any. M’agradaria pensar que té un futur prou prometedor. Fixa’t que tenim uns quants adolescents que segueixen venint. Han superat l’edat difícil i encara estan per aquí
Jesús Galindo 03/08/2017