Cada any, al cor de l’estiu, al Claustre de la catedral de La Seu d’Urgell s’hi representa, des de l’any 1957, el Retaule de Sant Ermengol. Es tracta d’un espectacle medieval sobre la vida del patró de la diòcesi, el bisbe Sant Ermengol.
Prop d’un centenar de persones, veïns de La Seu i comarca, hi col·laboren, per donar relleu a episodis singulars de la vida del bisbe sant, personatge clau en el procés d’expansió dels comtats pirinencs a l’inici del segon mil·leni. El text literari d’Esteve Albert, és auster. La música, de temàtica principalment religiosa, que tracta d’involucrar-se en la litúrgia de l’espectacle, adquireix una particular qualitat en la sonoritat perfecta del claustre. La il·luminació remarca el perfil dels personatges i la vistositat de les diferents escenes del Retaule. Tot plegat és un esclat de música, llum i color, que dóna vida a les pedres mil·lenàries del conjunt romànic, on es reviuen fets íntimament vinculats a la gloriosa història de la Catalunya comtal que s’anava forjant.
La litúrgia, en el sentit més propi del terme, hi té una esplèndida manifestació. Així s’hi pot admirar la consagració episcopal d’Ermengol, l’any 1010, presidida per l’arquebisbe metropolità de Narbona, anomenat també Ermengol, acompanyat d’altres bisbes i preveres que intervenen en l’ordenació, la rellevància de la qual es fa evident amb la presència del Comte d’Urgell, Ermengol, encara un infant, acompanyat per la seva mare Tedberga, vídua. Cal remarcar la presència massiva del poble, que ratifica l’elecció d’Ermengol com a bisbe d’Urgell, amb el seu reiterat assentiment a la pregunta formulada pel celebrant principal. Els detall litúrgics de la solemne consagració episcopal, acompanyats del cant gregorià, i dins el marc excel·lent del claustre romànic, no deixa d’impressionar al públic assistent, que contempla una litúrgia important, digna i ben celebrada.
La litúrgia, cal reiterar-ho, es fa novament present en un altre quadre: la fundació de la canònica, un fet important del pontificat d’
Ermengol, amb la qual establia la vida en comú dels canonges sota la regla establerta en el concili d’Aquisgran, de l’any 816. Sant Ermengol va dotar la canònica amb els béns necessaris per una digna subsistència. El document fundacional fou confirmat pel Papa Sergi IV i per un gran nombre de bisbes notables de l’època. La finalitat de la canònica era la de tenir cura del culte catedralici, i per això els canonges vivien en comunitat entorn al bisbe. En aquest quadre els capitells romànics del claustre adquireixen un particular relleu, emmarcant sota cadascun la figura d’un canonge, tot lluint les seves vestimentes pròpies. La música hi dóna un toc adequat, de conformitat amb la litúrgia pròpia de l’acte.
Hem de reconèixer que la litúrgia medieval fou molt influenciada per l’espiritualitat monàstica. El canvi de mil·leni havia despertat expectatives diverses, properes a la idea de que el món arribava al seu final, però diluïts els temors, es suscità una autèntica vitalitat en tots els aspectes, tant socials com religiosos, espirituals i litúrgics. El Papa Gregori Magne va potenciar el culte litúrgic “estacional” a les basíliques romanes, i arreu de l’Església la litúrgia fou autèntic aliment espiritual del poble.
Les consideracions fetes m’animen a invitar els lectors de “Catalunya Cristiana” a què gaudeixin de tan meravellós espectacle, que enguany es representarà al claustre de la Catedral de La Seu d’Urgell del dissabte 30 de juliol al diumenge 7 d’agost.
Escrit per Mn. Xavier Parès i Saltó i publicat a www.catalunyacristiana.cat