entradesand

Publicat per & arxivat a General.

Els qui volgueu veure el Retaule de Sant Ermengol, del 7 al 15 d’agost, al claustre de la Catedral de Santa Maria de la Seu d’Urgell, i vulgueu comprar les entrades a Andorra i de forma anticipada, ja ho podeu fer a:

calsinquede

Cal Sinquede 

Plaça Guillemó,  núm. 1 (Plaça de les Arcades)

Andorra la Vella

725 515

El Xavi Fernández Hermoso us les vendrà de bon grat!

lapuça

Llibreria La Puça 

Carrer de la Vall, núm. 18

Andorra la Vella

827 726

Demaneu per l’Anna, el Pere Miquel o la Maria!

catedral la seu d'urgell

Publicat per & arxivat a General.

El Retaule de Sant Ermengol en col·laboració amb Turisme Seu ofereix la possibilitat als grups de gaudir de l’espectacle i de les activitats turístiques de la Seu d’Urgell.

Si voleu reservar alguna de les dues opcions que us detallem a continuació, només ho podeu fer posant-vos en contacte amb Turisme Seu:

973 35 15 11

o enviar un correu electrònic a info@turismeseu.com

 

Grups a partir de 20 persones

Hotel Nice **

Mitja Pensió – Entrada al Retaule de Sant Ermengol – Visita Fàbrica de llanes d’Arsèguel – Entrada a l’Espai Ermengol – Degustació de formatges i mantega Cadí al Museu de la Ciutat

74 € 

hotel nice
llanes
ermengol

Grups a partir de 20 persones

Hotel Avenida *

Mitja Pensió – Entrada al Retaule de Sant Ermengol – Visita Fàbrica de llanes d’Arsèguel – Entrada a l’Espai Ermengol – Degustació de formatges i mantega Cadí al Museu de la Ciutat

69 €

hotel avenida
llanes
ermengol

joan i lluís copia

Publicat per & arxivat a General.

L’any 2007 vaig prendre el relleu d’en Josep Ingla, que durant gairebé cinquanta anys havia dirigit el Retaule de Sant Ermengol. Després de l’estrena, el 1957, i d’unes primeres representacions dirigides pel mateix Esteve Albert, autor del text, en Josep va posar-se al capdavant dels actors i va anar donant forma a un espectacle que es convertiria en un referent cultural per als estius de la Seu. L’any 2004, en reiniciar les representacions, en Josep va encapçalar novament l’obra fins que el 2007 va proposar-me (i vaig acceptar, segurament de manera una mica inconscient) substituir-lo com a director. Aquest any 2015, però, el Retaule sumarà una anella més a aquesta cadena, i tindrà una nova direcció.

Potser els historiadors tenim una certa obsessió per buscar dates singulars: no puc negar que em fa gràcia haver estat dirigint el Retaule des del 2007 (cinquantè aniversari de la seva estrena) fins al 2014 (centenari del naixement del seu autor). Han estat vuit edicions, vuit anys en els que, segurament amb més bona voluntat que no pas traça, he intentat aportar el que he pogut a la representació. Segur que unes coses s’han fet bé i unes altres s’han fet malament, i que en alguns moments les diferents circumstàncies han provocat que no hagi sabut donar tot el que calia, en sóc ben conscient. En tot cas, les ganes no hi han faltat, ni per part meva ni, sobretot i molt especialment, per part de les moltes persones que, cadascú des del seu àmbit, han fet possible l’obra. No cal dir noms, perquè serien molts, i perquè resulten ben evidents.

I aquestes mateixes ganes, aquesta voluntat que el Retaule millori any rere any, és el que ara, amb tot l’equip organitzador, ens fa prendre la decisió de professionalitzar la direcció de l’obra. L’espectacle necessita un director artístic amb la formació i la preparació adients, i també amb l’entusiasme i les ganes de treballar perquè les gairebé cent persones involucrades d’una o altra manera en el Retaule puguin donar el millor de si mateixes. El Joan Hernández, juntament amb tot l’equip que fins avui hi hem estat treballant, encapçalarà aquest any la tasca, no pas fàcil, de mantenir l’essència del Retaule i, alhora, de portar-lo cap endavant i perfeccionar-lo.

Només voldria tenir un record per una persona molt especial pel Retaule: el Ramon Graell, l’amic Ramon. Ell va tenir clar que al Retaule hi havia de ser tothom, més enllà de les sensibilitats religioses, dels plantejaments polítics o dels nivells culturals, econòmics o socials. Que el Retaule havia de ser un espectacle amateur, però que s’havia de fer amb el màxim rigor. Que havia de mantenir els seus trets més característics, però que havia de canviar i evolucionar quan calgués per assegurar-ne la continuïtat. I aquest any fem un pas més en aquesta direcció. No és un trencament, és una evolució: incorporem un nou director perquè ens ajudi a aconseguir aquests objectius i perquè, amb la feina de tots, tinguem un espectacle de més qualitat.

El Retaule és obra de la gent. De les moltes persones que hi han dedicat i hi dediquen esforços (molts), temps (molt més) i maldecaps (encara més!). D’aquell grup d’entusiastes que ja fa gairebé seixanta anys van començar les representacions, dels tècnics i actors que l’han fet possible des de llavors fins avui, i de tots els que d’ara endavant hi continuaran participant. Benvingut Joan, i seguim treballant!

joan i lluís

Lluís Obiols Perearnau

Director del Retaule de Sant Ermengol 2007-2014

esteve albert

Publicat per & arxivat a General.

D’entre totes les persones que participen al Retaule de Sant Ermengol, encara n’hi ha algunes que van treballar al costat de l’Esteve Albert per fer possible aquest espectacle medieval i encara avui el fan possible. Aquestes persones són, per exemple, la Celest Puy, el Toni Llanes i el Jesús Maria Galindo. Aquesta darrera persona, precisament, es va animar un dia a escriure aquelles coses que encara recorda de l’Esteve Albert i de com van ser els inicis del Retaule de SAnt Ermengol. El seu fill, Jesús Galindo, que, seguint la tradició familiar, també és un dels actors del Retaule i actualment n’és també el President, el va ajudar a escriure aquests records:

No sabem com li hauria agradat a Esteve Albert (Dosrius, febrer de 1914) ser catalogat: folklorista, humanista? Visionari i alhora poeta va ser un escenificador de fets històrics en escenaris naturals d’arreu de la geografia catalana. Tenia la qualitat de rememorar la història arran de terra per a la gent del territori.

Segons testimoni de Mossèn Anglada, Albert en la seva joventut va posar a disposició del Cançoner popular de Catalunya llegendes, rondalles, cançons, ermites, camins, monuments megalítics del món dels pastors dels Pirineus i de la cultura popular que l’envoltava. Home polièdric va pertànyer, en aquesta joventut, a organitzacions tan diverses com els fejocistes (federació de joves cristians de Catalunya), Nosaltres Sols! (nacionalistes radicals) i fins i tot a la CNT de Peiró. En paraules d’Albert: “el cristianisme no està renyit amb la revolució”.

Crec que data del 1955 la seva estada fixa a Andorra i l’amistat amb qui va ser mecenes seu, en Bartumeu Rebés, que va editar gran part dels seus treballs. Allà va muntar el pessebre vivent d’Engordany, obra d’èxit momentani però de curta volada vital. Amb aquesta estada s’inicia el nostre coneixement del personatge i la part important per als urgellencs del Retaule de Sant Ermengol.

Una tarda de diumenge un grup de joves urgellencs estaven reunits a Radio Juventud, a cal Batalla, gravant una obra de teatre. Entre els actors hi havia Jordi Oms Solà, un xicot de Mataró que feia el servei militar a la Seu d’Urgell i que havia convidat un amic seu, amb qui havia fet Els Pastorets i altres obres d’esbarjo al seu poble, que es deia Esteve Albert i Corb.

Acabada la gravació, l’Esteve sembla que va rebre, sobtadament, una inspiració i va comentar que voldria posar en marxa algun espectable especial. Ja devia tenir alguna cosa mig pensada perquè tot seguit va convidar els joves urgellencs a anar al claustre de la catedral.

Una vegada dintre el claustre l’Esteve Albert va exclamar: “Déu meu, quin claustre! Totalment abandonat, el pati interior tot ple de maleses. Només en un racó, un roser”.

L’home es va transformar: “Aquí podríem representar L’anunciació feta a Maria de Paul Claudel… L’Àngel apareixeria darrere d’aquest roser….”.

És el dia de Corpus de l’any 1956. En acabar la processó, l’Esteve, que ha baixat d’Andorra, convoca el quadre escènic de Radio Juventud i el grup de teatre dels antics alumnes de La Salle. Davant tots plegats fa la primera lectura de l’obra que es dirà: El Retaule de Sant Ermengol.

Què va passar dins del cervell sempre revolucionat de l’Albert? Com es va passar de la idea primigènia d’adaptar l’obra de Paul Claudel a una història local, com ara la vida de Sant Ermengol?

Posats a fer alguna cosa molt millor que L’anunciació…, i sent com era, estudiós de la història del nostre país, va parir amb l’encert i el talent que avui tots coneixem El Retaule de Sant Ermengol. Tenia tots els ingredients per fer una bona obra. Tenia una bona història per explicar, que era la vida de Sant Ermengol, tenia un escenari natural i únic com un claustre romànic del segle XI i tenia els actors, que eren els joves entusiastes de la Seu.

El Dr. Josep Maria Llangort, llavors Alcalde de la Seu, va posar tota la seva fe i empenta en el projecte. Els actors, fusters, electricistes, monges modistes, el dissenyador Cirici Pellicer, la Capella de cantors del Seminari i Mossèn Comes es van posar ràpidament a preparar sota la direcció del mateix Albert el que seria El Retaule de Sant Ermengol.

Dia 3 d’agost de 1957. A les 22.30 de la nit comença la primera representació de El Retaule de Sant Ermengol.

Esteve Albert glossa la vida i miracles del sant amb llenguatge planer i precís, encara que en els assajos primers es prengués alguna llicència. Així, corregint l’actor que havia d’encarnar el pagès cec que demanava al sant que li tornés la vista amb la súplica: “M’han dit que feu miracles”, no va ser del grat de l’autor la posada en escena i l’Albert li va dir al noi “No, home, no, més natural”. A veure, digueu: “M’han dit que feu formatges”.

En sentir tal cosa l’electricista que deambulava ocupat en els focus, pel claustre va robar la resposta al sant: “Formatges els fa la cooperativa “. “Això, això”, va tronar l’Albert, vós dieu: “M’han dit que feu formatges”, i vós dirigint-vos al Sant contesteu “formatges els fa la cooperativa”.

Des del punt de vista històric va caldre retocar el judici de Pons sobre Cortiuda perquè apareguessin nous estudis històrics que variaven la intervenció i la presència d’alguns personatges, encara que substancialment el text seguís sent el mateix.

Les nombroses vegades que Albert va visitar-nos durant el muntatge del Retaule és va mostrar molt pla entre molts dels components i més d’una vegada el van acollir per sopar o dormir a casa seva. El comentari general era que tenia una gran gana.

Esteve Albert va deixar d’intervenir més intensament en el Retaule a causa de les nombrosos muntatges que ocupaven el seu temps.

El Retaule, finalment, es va dur a terme amb algunes correccions i encara, tardanament, amb la supressió i l’afegit d’algunes escenes. I sempre amb la dedicació absoluta, fins avui, dels components de la llavors Ràdio Joventut, alguns de la secció fotogràfica de la Salle i certa col·laboració popular, no gaire nombrosa per cert, però sí entusiasta. El record que va deixar als que el vam conèixer va ser inesborrable i es manté viu fins avui.

Jesús M. Galindo Llangort i Jesús Galindo Ortego.

retaule sant ermengol esteve albert catedral

Publicat per & arxivat a General.

Durant l’any 2014 es commemora el centenari del naixement d’Esteve Albert i Corp, qui va ser l’autor i l’impulsor del Retaule de Sant Ermengol i altres representacions de teatre popular a Catalunya i Andorra, com per exemple, el Pessebre Vivent d’Escaldes-Engordany o l’espectacle medieval Bandera de Catalunya que té lloc a Bellcaire d’Empordà.

Albert va néixer a la localitat de Dosrius, al Maresme, i va morir l’any 1985 a Andorra on va haber de refugiar-s’hi l’any 1956. Albert va ser un poeta, autor i promotor cultural que tenia inquietuds polítiques i va militar en diverses organitzacions nacionalistes catalanes com el Front Nacional de Catalunya.

El Retaule de Sant Ermengol se suma doncs a la celebració de l’Any Esteve Albert i el proper dia 9 d’agost tindrà lloc una jornada dedicada a la seva figura i obra.

Els actes de dissabte tindran lloc a la sala Sant Domènech de la Seu d’Urgell i s’iniciaran a partir de les 18.30h amb la inauguració de l’exposició que porta per nom “Esteve Albert, vida i obra”. El públic també podrà conèixer la història del Retaule de Sant Ermengol gràcies a la projecció d’un documental audiovisual, realitzat per Jesús Galindo i Toni Lombarte. La jornada es tancarà amb una taula rodona sobre Esteve Albert i on hi participaran algunes de les persones de la Seu d’Urgell que el van conèixer i van col·laborar amb ell per fer possible el Retaule de Sant Ermengol.

L’entrada és oberta a tothom i esperem la vostra assistència!

poster bo Esteve Albert