joan i lluís copia

Publicat per & arxivat a General.

L’any 2007 vaig prendre el relleu d’en Josep Ingla, que durant gairebé cinquanta anys havia dirigit el Retaule de Sant Ermengol. Després de l’estrena, el 1957, i d’unes primeres representacions dirigides pel mateix Esteve Albert, autor del text, en Josep va posar-se al capdavant dels actors i va anar donant forma a un espectacle que es convertiria en un referent cultural per als estius de la Seu. L’any 2004, en reiniciar les representacions, en Josep va encapçalar novament l’obra fins que el 2007 va proposar-me (i vaig acceptar, segurament de manera una mica inconscient) substituir-lo com a director. Aquest any 2015, però, el Retaule sumarà una anella més a aquesta cadena, i tindrà una nova direcció.

Potser els historiadors tenim una certa obsessió per buscar dates singulars: no puc negar que em fa gràcia haver estat dirigint el Retaule des del 2007 (cinquantè aniversari de la seva estrena) fins al 2014 (centenari del naixement del seu autor). Han estat vuit edicions, vuit anys en els que, segurament amb més bona voluntat que no pas traça, he intentat aportar el que he pogut a la representació. Segur que unes coses s’han fet bé i unes altres s’han fet malament, i que en alguns moments les diferents circumstàncies han provocat que no hagi sabut donar tot el que calia, en sóc ben conscient. En tot cas, les ganes no hi han faltat, ni per part meva ni, sobretot i molt especialment, per part de les moltes persones que, cadascú des del seu àmbit, han fet possible l’obra. No cal dir noms, perquè serien molts, i perquè resulten ben evidents.

I aquestes mateixes ganes, aquesta voluntat que el Retaule millori any rere any, és el que ara, amb tot l’equip organitzador, ens fa prendre la decisió de professionalitzar la direcció de l’obra. L’espectacle necessita un director artístic amb la formació i la preparació adients, i també amb l’entusiasme i les ganes de treballar perquè les gairebé cent persones involucrades d’una o altra manera en el Retaule puguin donar el millor de si mateixes. El Joan Hernández, juntament amb tot l’equip que fins avui hi hem estat treballant, encapçalarà aquest any la tasca, no pas fàcil, de mantenir l’essència del Retaule i, alhora, de portar-lo cap endavant i perfeccionar-lo.

Només voldria tenir un record per una persona molt especial pel Retaule: el Ramon Graell, l’amic Ramon. Ell va tenir clar que al Retaule hi havia de ser tothom, més enllà de les sensibilitats religioses, dels plantejaments polítics o dels nivells culturals, econòmics o socials. Que el Retaule havia de ser un espectacle amateur, però que s’havia de fer amb el màxim rigor. Que havia de mantenir els seus trets més característics, però que havia de canviar i evolucionar quan calgués per assegurar-ne la continuïtat. I aquest any fem un pas més en aquesta direcció. No és un trencament, és una evolució: incorporem un nou director perquè ens ajudi a aconseguir aquests objectius i perquè, amb la feina de tots, tinguem un espectacle de més qualitat.

El Retaule és obra de la gent. De les moltes persones que hi han dedicat i hi dediquen esforços (molts), temps (molt més) i maldecaps (encara més!). D’aquell grup d’entusiastes que ja fa gairebé seixanta anys van començar les representacions, dels tècnics i actors que l’han fet possible des de llavors fins avui, i de tots els que d’ara endavant hi continuaran participant. Benvingut Joan, i seguim treballant!

joan i lluís

Lluís Obiols Perearnau

Director del Retaule de Sant Ermengol 2007-2014