Untitled-1

Publicat per & arxivat a General.

El Patronat del Retaule de Sant Ermengol va homenatjar al cineasta espanyol José val del Omar l’any 2011 amb un passi de les imatges audiovisuals inèdites que aquest va fer als anys 60 sobre el Retaule. Aquest passi, que va tenir lloc a la Mostra de Cinema de Montanya dels Pirineus, el Picurt, coincidia amb l’exposició Desbordamiento de Val de Omar” que va organitzar el Museu Reina Sofía de Madrid, unaretrospectiva de la seva obra que també es va poder veure a Barcelona, al Palau de la Virreina.
La filmació que José Val del Omar va fer l’any 1963 del Retaule de Sant Ermengol es tracta d’un projecte nascut amb motiu dels preparatius per al Pavelló d’Espanya a la New York World’s Fair, que es va tenir lloc entre 1964 i 1965. Val del Omar va concebre una sèrie de deu documentals sobre manifestacions folklòriques i el Retaule n’era una d’elles; però la sèrie va quedar inacabada i les imatges del retaule mai es van editar. Eugeni Bonet, el comissari de l’exposició “Desbordamiento de Val del Omar” va recuperar aquestes imatges i les va editar amb les indicacions del Patronat del Retaule de Sant Ermengol i, avui en dia, conformen un valuós document d’una de les joies del patrimoni de la Seu d’Urgell.
José Val del Omar va néixer a Granada el 1904. Del 1932 al 1936 va participar en l’ experiència de les Missions Pedagògiques de la República. Va rodar en aquells anys un ampli nombre de documentals dels quals, lamentablement, només se’n conserven uns pocs. Durant la Guerra Civil va col·laborar amb Josep Renau, artista de gran renom pels seus cartells i fotomuntatges activistes i va contribuir al salvament dels fons més valuosos del Museu del Prado i la Biblioteca Nacional. Director i inventor, va experimentar tota la seva vida amb la imatge i el so. Va rebre un guardó a Cannes l’any 1961 pel curtmetratge Fuego en Castilla, el mateix any que Buñuel guanyava la Palma d’Or amb Viridiana. Des de finals dels 50, va treballar en el desenvolupament de nous formats i perfeccionaments tècnics per al cinema i la televisió, i per a usos educatius dels mitjans audiovisuals. Val del Omar anhelava un cinema o una cinegrafia, tal com ell l’anomenava, que materialitzés el seu somni tàctil, un cinema total. Per això va inventar un objectiu d’angle variable perquè la lent de la càmera imités la versatilitat fisiològica de l’ull humà, és a dir, va inventar el zoom abans que els alemanys el popularitzessin. Val del Omar es va anticipar al súper 16, va investigar la diafonia (prèvia a l’estèreo), les pantalles grans i còncaves (antecedent de sistemes com el IMAX), la visió tàctil, els efectes especials i el desbordament panoràmic. Volia integrar amb el cinema, fins i tot, olors i sabors i en aquest sentit és un pioner de la realitat virtual.
Ja en la seva última etapa, va reconciliar la seva mentalitat de poeta i artista amb la seva constant curiositat per la tècnica. La seva panòplia de mitjans es va ampliar amb el làser, el vídeo, les intuïcions cibernètiques i les seves tècniques PLAT (de Picto-Lumínica-Àudio-Tàctil). Peròm malgrat tot, Val del Omar, va morir ignorat a Madrid el 4 d’agost de 1982 a conseqüència d’un accident d’automòbil.

Si voleu més informació sobre el cineasta granadí Val del Omar podeu visitar www.valdelomar.com i veure el següent documental sobre la seva vida i obra realitzat per Carlos Aquilera i Andra Kaiser.